Què ens pot ajudar en aquests temps difícils i incerts, quan al nostre voltant tot sembla trontollar, quan les veritats a mitges es barregen amb les mentides, quan les estructures s’enfonsen, quan els límits es difuminen? Què podem creure, que hem de creure encara? Certament, la resposta no rau en l’exterior, sinó tan sols en l’interior … I hi ha moltes ajudes petites per trobar-ne l’accés correcte. Els poemes en són part.
Perquè la poesia ens pot obrir portes a llocs que, d’altra manera, romandrien inaccessibles enmig del brogit de la vida quotidiana. Si li prestem atenció, és capaç de crear noves idees i pensaments, en un nivell que desafia la lògica i condueix directament al nucli de la nostra mateixa ànima.
Tant de bo el següent poema sigui com una petita guia per ajudar a endinsar-nos en la que pot ser l’aventura més gran de la nostra vida: trobar-se a un mateix.
Per Diego Guardiani.-
Principiants
Tornem a ser principiants
Comencem de nou
Veurem les persones i les coses amb nous ulls.
Els nostres ulls, foscos i ancians, brillaran amb llum nova
No tinguis por del camí, retorna cap a la consciència
Deixa marxar les estructures pesades del teu pensament:
L’edifici que has construït amb tant d’esforç al llarg dels anys….
Llavors, la càrrega caurà per si sola!
I tornaràs a ser un principiant
I hauràs perdut totes les teves pors.
Redescobriràs l’abundància, les possibilitats infinites que ofereix la vida.
T’ho mereixes …
Tot encara era aquí!
Poema original en anglès de Diego Guardiani.
Text acompanyant d’Evelyn Rottengatter
Image : pxhere.com / CC0
