(Imatge de Jorge Araujo/Fotos Públiques)
Fa tan sols un any i mig, la Covid-19 era, per a nosaltres, inexistent; i la situació en què ens trobem en l’actualitat, impensable.
Ara tampoc la coneixem massa, no obstant això si sabem una mica més de nosaltres mateixos, ja que ens serveix com a mirall. Per exemple, sabem que…
-Ens hem convertit en experts epidemiòlegs… encara que sense títol homologat i, a més, defensem les nostres postures vehementment perquè, a hores d’ara, els veritables experts són els únics que tenen dubtes.
-El virus no té fronteres. Campa a plaer, muta, i va i ve per on vol. Tot i això, nosaltres encara ens aferrem, com a taula de salvament, a les nostres.
-Des de fa molt temps, tenim informació de l’efecte papallona: “L’aleteig de les ales d’una papallona en una part del món pot provocar huracans en una altra part molt allunyada”. Malgrat això, en comptes de col·laborar continuem competint per obtenir els beneficis més grans del Déu únic i veritable: el Déu Diner.
-La desconfiança en les autoritats, de qualsevol classe i en qualsevol país, és descomunal i va en augment (altra cosa és que continuem complint, més o menys, les normes per por a les sancions). Ens han enganyat tant -encara ens enganyen- que a penes queda alguna “autoritat moral” en la qual es pugui confiar. D’altra banda, les coses canvien tant i tan ràpid que són freqüents les expressions: “ja no sé què pensar”, “jo desconnecto, i vaig a la meva”, “he deixat de veure notícies perquè em posen malalt”, “tots són iguals”… o les actituds fanatitzades, d’un i un altre signe, que ens proporcionen una falsa seguretat, però que, en realitat… diuen més de nosaltres mateixos i de la nostra situació mental i emocional que del tema de torn.
-La irracionalitat -acompanyada pel seu amic íntim, la por- creix a passes de gegant: des de qui va amb mascareta quan és sol en plena muntanya, a centenars de metres d’un altre ésser humà, fins a qui afirma que es tracta d’una sinistra conspiració contra el seu país, per exemple.
-Postures ideològiques, aparentment en els antípodes, per “art d’encantament”, mostren la mateixa actitud. I és que, com diu el refrany: “Massa a l’est és a l’oest”.
-El virus no ha tret el pitjor o el millor de nosaltres mateixos. Simplement ho ha ampliat. Hi ha qui pensa només en si mateix, i hi ha qui pensa en si mateix i en els altres.
Potser ha arribat l’hora de mirar-nos al mirall sense filtres ideològics: Amb les nostres misèries i grandeses, desesperances i il·lusions, assoliments i fracassos…
Tal vegada ha arribat el moment d’adonar-nos que un mirall té la seva utilitat, però que les solucions no són a l’altre costat de l’espill sinó en aquest costat.
Aprendrem quelcom?
Una esperança més…
