El passat 8 de juliol al Parlament de Catalunya, en la Segona Cimera contra la corrupció, Itziar González, presidenta de L’Observatori ciutadà contra la corrupció, va recordar el naixement de la Marea Blanca de Catalunya, en el Paranimf de la Facultat de medicina de la universitat de Barcelona, a l’Hospital Clínic, no fa encara vuit anys. Un moviment assembleari “amb la voluntat de ser un espai comú de mobilització, confluència i coordinació de les lluites de defensa de la sanitat pública i contra totes les temptatives de desmantellar-la o privatitzar-ne part dels seus serveis”. (1)

Ha estat així? En gran part sí. I així ho demostren jornades com la del 30 de juny del 2021, amb més de 50 mobilitzacions arreu del país, o les accions al voltant del 7 d’abril, en el marc d’una mobilització internacional contra la mercantilització de la salut i la privatització del nostre sistema sanitari públic.

Però s’ha anat més enllà: els moviments socials i veïnals juntament amb els esforços de col·lectius de professionals com Focap, La Capçalera o Rebelión Atención Primaria, han impulsat la defensa d’un sistema de salut pública que abandones l’hospitalocentrisme i on es reconegui el paper vertebrador de l’atenció primària.

Així i tot, n’hi ha prou per respondre a la realitat que vivim avui dia? No. Més enllà del dret a la salut de les persones, del dret a la salut pública col·lectiva, del 25% del pressupost a l’atenció primària, a la imprescindible necessitat d’un sistema sanitari públic al cent per cent, i de la millora de les condicions laborals de totes les treballadores i treballadors de tot el sector, amb independència de la seva categoria professional, avui hem de parlar de salut planetària. Ja no parlem de canvi climàtic, ni tan sols d’emergència climàtica, sinó que hem de parlar d’emergència de civilització, de la que actualment coneixem (2). Fa anys, ja érem conscients que, per molt bon sistema sanitari que tinguéssim, si no incidíem en els anomenats determinants socials de la salut, no milloraríem la salut, ni  l’individual ni la comunitària. Ara, si no incidim en el planeta mateix, el nostre futur sembla que serà encara molt més fosc i injust que avui dia.

I com ho hem de fer? En un aspecte estratègic hem d’assumir que no podem defensar el dret a la salut si no defensem el nostre planeta, si no confluïm en la lluita que estan duent a terme moviments com Extinction Rebelion, Fridays For Future, i el conjunt del moviment ecologista. És la mateixa lluita.

Però també hi ha un aspecte de canvi de paradigma dins de cadascun de nosaltres. Encara no ens hem fet càrrec de la radicalitat del decreixement; tanmateix, molts creiem en el creixement material com a forma de progrés humà. I, per tant, com que no assumim la inevitabilitat del decreixement, no responem davant d’aquest nou món postpandèmic que ens ve a sobre.

Esperem que aquest sigui un dels punts a tractar en la propera Assemblea General de la Marea Blanca de Catalunya, que, a més a més, ha de servir, a partir d’una anàlisi rigorosa i d’una honesta autocrítica, per cohesionar el moviment social en defensa del dret a la salut i poder així incidir, de manera efectiva, en una societat immersa en la major crisis de civilització que hem patit com a Humanitat.

  1. Neix la Marea Blanca de Catalunya. Sessió del Parlament ciutadà “Pel dret a decidir, també la nostra salut “ per Siscu Baiges a El Diario.es https://www.eldiario.es/catalunya/neix-marea-blanca-catalunya_1_4350291.html
  2. “El gran risc de negar o manipular l’evidència” per Josep Cabayol a Catalunya Plural https://catalunyaplural.cat/ca/el-gran-risc-de-negar-o-manipular-levidencia/