Plebiscit a Xile (Imatge d'Enzo Blondel)
Amb votació obligatòria -mentre totes les últimes eleccions van ser mitjançant
vot optatiu- va ser rebutjada la proposta d'una nova Constitució per a Xile en
el Plebiscit nacional celebrat aquest 4 de setembre.
Si bé el 78,27% dels votants havien aprovat l'octubre passat la possibilitat
que una Convenció Constitucional redactés una proposta de carta magna
nova pel país, quan aquesta s'ha presentat ha estat rebutjada per una
majoria contundent. Amb el 98,44% de les taules escrutades, els resultats
donaven 7.768.020 vots a favor del Rebuig -equivalents al 61,90% – mentre
que l'opció Aprovo rebia 4.780.706 vots, equivalents a un 38,10% , quan més
del 75% dels xilens i xilenes van concórrer a votar, dins i fora del país, és a
dir, més de 12 milions de vots.


Pot ser que la proposta constitucional fos massa avançada pels temps que
corren? Avantguardista en excés, proposant la paritat de gènere, els drets de
la Naturalesa, dels éssers sensibles amb els qui compartim els territoris, els
maritoris? Pot ser que la plurinacionalitat i el reconeixement dels drets dels
nostres pobles originaris suscitin resistències insalvables? O és directament
racisme? I també masclisme? Es rebutja l'educació gratuïta per la qual tant
s'ha lluitat, la sanitat gratuïta, les pensions dignes? Els drets socials ja no ens
interessen?
O aquest resultat electoral és un càstig a la classe política que va intervenir
en excés en aquest procés, que ja, des del despertar social, va voler
canalitzar per via institucional les forces emergents i, després, va avançar

que reformaria el text a parer seu? És un vot de castic als mateixos membres
de la Convenció i a les seves ensopegades en aquest procés? O potser és
que s'ha associat el govern a l'opció que menys vots va rebre, i ha estat
qualificat amb una aprovació decreixent?
Serà que els qui mai voten, ara s'han despatxat amb un rebuig contundent
cap a l'obligatorietat de concórrer i participar, expressant el seu total
desinterès per la política?
O més aviat s'han tret la careta les forces conservadores, que alenteixen
sempre els processos de canvi? Són els qui defensen els seus propis
interessos o, si no els tenen, hi aspiren. Serà llavors aquesta mescla
d'individualisme, neoliberalisme i competència tan arrelats en la nostra
societat? Ha estat ignorància, desconeixement, por?
El fet és que el procés a favor d'una evolució més interessant s'ha frenat i
amb aquest resultat aquí, a Xile, ens veurem entrampats, postergant potser
diversos anys els canvis socials que tant necessitem.
Ens farà falta reflexionar amb tranquil·litat per poder comprendre bé i en la
seva arrel l'ocorregut. Sense apurar conclusions, necessitem atendre molt bé
les motivacions dels qui han rebutjat aquesta proposta constitucional tan
innovadora, i deixa el procés de transformacions en un compàs d'espera.