De Josep Vallhonesta

En record d’en Cabayol: així com la guerra és prou important per no deixar-la, només, en mans dels militars, la salut és un assumpte prou vital per no deixar-la, només, en mans dels sanitaris.

Això, però, no és cap menysteniment. Posaré un exemple: en la lluita contra el foc la primera intervenció és l’actuació de la planificació territorial, agrícola, urbana, constructiva… ningú entendria que es descuidés la prevenció pensant que l’extinció del foc és, només, cosa de bombers.

En matèria de salut passa el mateix, cal combatre les causes que provoquen el mal estar i anar més enllà dels efectes que creen. Cal canviar un model de societat que, en general, combat efectes però no causes.

Una intervenció quirúrgica ens pot salvar la vida, però segur que preferiríem que una bona prevenció ens l’estalviés. Volem tenir salut i no passar pel tràngol que significa restablir-la.

Salut és prevenció, sanitat pot ser negoci. I si no fixem-nos en els Estats Units: té la millor sanitat del món, però un dels pitjors índexs relatius de salut mundial. Per tant, no ens podem emmirallar en un model sanitari de negoci potent i salut escassa. Cal una prevenció forta i una sanitat pública que cobreixi els serrells que els determinants de la salut deixen.

Determinants interns, els que ens proporciona la biologia heretada dels progenitors; determinants externs, els que ens imposa la natura i l’entorn social. Hem avançat molt en combatre els dos tipus, però com Penèlope, que al matí teixia i a la nit desteixia, nosaltres amb una mà creiem dominar la natura, però amb l’altra la malbaratem i creem condicions adverses.

Sabem que el canvi climàtic i la contaminació estan alterant els determinants externs de la salut, per manca, excés o mala qualitat d’aigua; per unes temperatures, que alteren les estacions climàtiques i els cicles agrícoles; per l’economia, que creix de forma contínua en un món amb recursos limitats i que cada cop més es manifesten més escassos.

Ja s’ha dit moltes vegades: l’estabilització climàtica amb un nou entorn natural podria ser prou hostil per fer desaparèixer l’espècie humana i moltes altres espècies que l’acompanyen. És a dir: la vida no ens necessita, pot seguir sense nosaltres amb altres condicions i en altres entorns naturals.

Podria donar dades de temperatures, de morts mundials per contaminació, de previsibles desestructuracions econòmiques i socials… de molts aspectes que en Cabayol, i amb ell “Sicom”, ja van divulgar. Voldria posar l’accent, però, en un tema que també va encetar: la fauna que ens acompanyarà en el procés de transició al nou equilibri natural, que un nou clima determinarà, no serà tant sols de desaparició de petits i grans mamífers, d’insectes necessaris, d’espècies vegetals, de fauna marina… En el procés de canvi ens acompanyarà, també, la fauna invisible, el món microscòpic: bacteris, virus i fongs.

Segons la revista “Nature” el 58%, 218 de 375, de les malalties infeccioses a les quals s’enfronta la humanitat a tot el món s’han vist en algun moment agreujades pels riscos climàtics. La majoria es deu a la transmissió per vectors, com els mosquits, els ratpenats i els rosegadors. Com podem veure un tipus de fauna amb possibilitats de sobreviure més altes que l’espècie humana. Respecte al tipus de perill climàtic, la majoria de malalties es van associar a l’escalfament atmosfèric (160), a les fortes precipitacions (122) i a les inundacions (121). D’altra banda, 700.000 persones moren per infeccions resistents als medicaments cada any i si no s’implementen polítiques per frenar l’augment de la resistència als medicaments, l’any 2050 uns 10 milions de persones moriran anualment. Avui, perquè ens fem una idea de la dimensió de l’amenaça, moren uns vuit milions de persones a l’any a causa del càncer (The Review on Antimicrobial Resistance).

Per tant ens hem de preguntar si l’epidèmia de la Covid és la conseqüència de les modificacions de l’entorn natural que el model de civilització crea i, conseqüentment, de la implacable adaptació darwinista del món animal i vegetal.

¿És tasca dels col·lectius que es reclamen defensors de la salut i sanitat públiques vetllar contra una nova propagació epidèmica?

¿Hem de deixar que nous factors determinants de la salut es manifestin amb força en el futur, quan ara ja comencen a deixar-se veure?

La salut del dia de demà cal defensar-la des del present, les reivindicacions climàtiques, ecològiques i de model de desenvolupament són també reivindicacions de salut. Demà podria ser tard.