Heu vist la pintura de Goya “Saturn devorant el seu fill”? És una de les anomenades ‘pintures negres’ del pintor aragonès i això ja ho diu tot. Un Déu destrossa a mossegades el seu fill  pel temor a ser destronat. És el primer que m’ha vingut a la memòria després de la notícia de la marxa de “Junts per Catalunya” del govern, però, sobretot, per reaccions com la de la ‘Dama de l’Unicorn Màgic’, Laura Borràs: ”Junts guanya i Pere Aragonés perd” https://www.vilaweb.cat/noticies/borras-despres-de-la-consulta-junts-guanya-i-pere-aragones-perd/. L’escolanet ha estat més elegant i afirma que respecta la decisió de Junts, però no la comparteix  https://www.vilaweb.cat/noticies/pere-aragones-sortida-govern-junts/

Sí…, igual Saturn podria ser Puigdemont des de Waterloo.

Una primera qüestió: no arriben a set mil afiliats, que han decidit per 32 diputats al Parlament, que van obtenir un total de 568.002 vots. I  així ho han fet, no per principi  democràtic, sinó per amagar-se uns darrere aquesta decisió i justificar-se en aquest pas, una certa covardia, i no enfrontar-se a una possible escissió interna. La paradoxa és que Jordi Turull va superar a Laura Borràs com a secretari general fa quatre dies.

La pregunta real és per què  ha passat  tot això: que ha fet aquest govern de l’escolanet Pere Aragonés diferent de l’anterior del masover Quim Torra, tret de no penjar una pancarta? Res. En realitat hi ha hagut una Continuïtat nua i crua en el no camí a la independència. Perquè la realitat és que, malgrat els crits de l’ANC, no n’hi ha prou amb expressar un desig com si fos una carta als Reis Macs, cal incidir en la realitat, més enllà de magnífiques performances anuals i escalfaments verbals a Twitter. L’emancipació nacional hauria de ser una qüestió seriosa i rigorosa i, a la vista està que, el dia d’avui, a Catalunya no ho és.

El gran pecat d’Esquerra Republicana es haver superat  electoralment,  per primera vegada,  a Junts per Catalunya. Això és el que no suporten part de l’elit política de Junts. Recordeu a Marta Ferrussola dient: “Com si ens haguessin entrat a robar a casa” https://www.diaridegirona.cat/opinio/2020/06/07/com-ens-haguessin-entrat-robar-48712330.html

Hi ha una convicció de patrimonialització de la Generalitat que amaga, en el fons, allò de només nosaltres som els bons i qui en tenim dret.

En cas que el govern d’ERC no trobi suport parlamentari  sembla evident que s’hauran de convocar noves eleccions. Tindrem un resultat diferent del de les darreres dues eleccions? Ben segur que la Dama de l’Unicorn espera tornar a entrar per la porta gran al Parlament i ser presidenta de la Generalitat, amb el suport d’una debilitada ERC. Però, alerta… la política a Catalunya són vasos comunicants i també qüestió de confiances i complicitats. Les actituds  d’aquests dies fan difícil pensar que en un futur es pugui arribar a un nou govern de coalició. I és més que dubtós que Junts pugui obtenir una majoria absoluta. Avui, pots guanyar així, però demà, pot ser que et facin perdre i t’enviïn a la paperera de la història.

La política catalana ha de deixar de funcionar a cops de Twitters hiperventilats. I va per tots. Estem immersos en la pitjor crisi planetària i l’independentisme no és capaç de mantenir la cohesió d’un govern. Si no som capaços de gestionar el dia a dia, com gestionaran el que és excepcional? És així com es va cap a Ítaca?

Postdata: si no es fa una autocrítica honesta, no només t’enganyes a tu mateix sinó que enganyes als teus votants.